Slike stranica
PDF
ePub
[merged small][merged small][ocr errors]

INHALT.

TEXTE.

V. FINZI, Di un inedito volgarizzamento dell',,Imago mundi" di Onorio
d'Autun (30. 8. 92.)

W. RUDOW, Neue Belege zu türkischen Lehnwörtern im Rumänischen
Forts. (15. 4. 90.)

[ocr errors]

PH. AUG. BECKER, Der sechssilbige Tiradenschlufsvers in altfranzö-
sischen Epen (4.7.93.)

0. SCHULTZ,,,Nat de Mons" oder „,n'At de Mons (15. 7. 93.)

[ocr errors]
[ocr errors]
[ocr errors]
[ocr errors]

0. SCHULTZ, Zum Übergange von Eigennamen in Appellativa (15. 7. 93.)
O. SCHULTZ, Über die älteste Urkunde in sardischer Sprache und ihre
Bedeutung (15. 10. 93.)

TH. KALEPKY, Zur französischen Syntax (18. 7. 93.)

H. SUCHIER, Clothars des II. Sachsenkrieg und die Anfänge des Fran-
zösischen Volksepos (15. 1. 94.)

175

196

R. ZENKER, Zu den Briefen des Raimbaut von Vaqueiras (25. 1. 94.)
G. COHN, Desver (15. 11. 93.).

202
213

A. HORNING, Zur Wortgeschichte des Ostfranzösischen (2. I. 94.)

A. HORNING, Zur Behandlung von Ty im Französischen (28. 1. 94.) 232
PAUL MARCHOT, L'accusatif en -ain des noms de femmes (15. 12. 93.)
L. ZELIQZON, Glossar über die Mundart von Malmedy (27. 1. 94.)

243

247

R. RENIER, Di una ignota traduzione spagnuola del „Fiore di virtù“.
(5. 2. 94.)

[ocr errors]
[ocr errors]
[ocr errors]
[ocr errors]

Seite

[ocr errors]
[ocr errors]

V. FINZI, II,,Pianto della B. Vergine" (6. 2. 94.)

A. RESTORI, Un codice musicale pavese (24. 12. 93.)

A. TOBLER, Vermischte Beiträge zur französischen Grammatik (28. 5. 94.)

F. SETTEGAST, Die letzte Tirade des Rolandsliedes und die Bezie-
hungen desselben zum thüringischen Kriege vom Jahre 531
(1. 5. 94.)

I

74

112

124

130

138 159

.

O. SCHULTZ, Ueber den Ortsnamen Orange (17. 4. 94.).

E. GESSNER, Das spanische Relativ- und Interrogativpronomen (23. 3. 94.)
TH. KALEPKY, Zur französischen Syntax (3. 4. 94.)

TH. BRAUNE, Neue Beiträge zur Kenntnis einiger Wörter deutscher
Abkunft (15. 2. 94.) .

H. SCHUCHARDT, Das baskische Zeitwort und Julien Vinson (27. 6. 94.)

VERMISCHTES.

GEORG C. KEIDEL, A New Manuscript of the Evangile aux Femmes (29. 6. 93.).

HUGO ANDRESEN, Zu Bertran de Born (24. 8. 93.)

305

319

381

402

417

425

449

498

513

532

267 268

V. CRESCINI, Per la Satira di Pietro d' Alvernia (8. 4. 93.)
G. BAIST, Ein falscher Pair (18. 8. 93.)

G. BAIST, Oliverus daemon (9. 7. 92.).

THURNEYSEN und BAIST, Somes, soms und som (23. 10. 93.)

G. BAIST, Fustagno (18. 3. 93.)

H. SUCHIER, Französische Etymologien (29. 11. 93.)

J. ULRICH, Etymologien (6. 10. 93; 4. 12. 93; 24. 12. 93.)
H. SUCHIER, Urkunde Joinville's (29. 11. 93.)

P. MARCHOT, Französische Etymologien (15. 2. 94.)
H. SCHUCHARDT, Prov. altfr. bloi (30. 4. 94.).

.

[ocr errors]
[ocr errors]
[ocr errors]

.

V. CRESCINI, Ancora per la satira di P. d'Alvernia (26. 6. 94.) ·
P. DE MUGICA, Supresión de la vocal enclítica de los pronombres en
el Poema del Cid (2. 6. 94.) ..

[ocr errors]

BESPRECHUNGEN.

E. MARTIN, Léopold Sudre, Les sources du Roman de Renart (30. 12. 93.)

C. APPEL, Oscar Schultz, die Briefe des Trobadors Raimbaut de
Vaqueiras an Bonifaz I, Markgrafen von Monferrat (4. II. 93.)
W. MEYER-LÜBKE, B. Gorra, Lingue neolatine (4. 2. 94.)
TOBLER, W. MEYER - LÜBKE, Romania Nr. 87-88 (4. I. 94; 4.2.94;
28. 2. 94.).

K. SCHMIDT, Register

Bibliographie 1893.

[ocr errors]
[ocr errors]
[ocr errors]

B. WIESE, Giornale Storico della Letteratura Italiana XXI I—3 (12.2.94.) W. MEYER-LÜBKE, G. Rydberg, Le développement de facere dans les langues romanes (4. 2. 94.) . .

[ocr errors]

ALBERT STIMMING, Mystères provençaux du quinzième siècle publiés pour la première fois avec une introduction et un glossaire par A. Jeanroy et H. Teulié (13. 4. 94.)

P. DE MUGICA, Cuervo, R. J., Diccionario de construcción y régimen de la lengua castellana. Tomo primero A-B; tomo segundo C-D (19. 6. 94.). .

..

A. TOBLER, W. MEYER-LÜBKE, Romania No. 89 Janvier, No. 90 Avril.
Juin. XXIIIe année, 1894 (16. 5. 94 u. 18. 7.94; 26. 4.94.)
B. WIESE, I Propugnatore. Nuova Serie, Vol. V, Parte I. Parte II.
1892. Vol. VI, Parte I. 1893. (15. 5. 94).

Seite

270

272

274

276

280

281

284

430

431

433

539

540

434

G. GRÖBER, A. Schiber, Die fränkischen und alemannischen Siedlungen in Gallien, besonders in Elsals und Lothringen (2. 4. 94.) · B. WIESE, Henry Schofield, A. M., The source and history of the seventh novel of the seventh day in the Decameron (15. 5. 94.) Berichtigung: H. Tiktin.

440

285

293

296

296

300

448 448

546

552

556

562

573

Di un inedito

volgarizzamento dell',,Imago mundi" di Onorio d'Autun,

tratto dal codice estense VII. B. 5.

(S. Zeitschrift XVII, 490).

lxij. De igne qui est quartum ellementum.

Ignis qui quartum elementum scribitur, quasi non gignes (sic) dicitur, et a luam (?) usque ad firmamentum extenditur. His tantum est aere subtilior, quantum ater (sic) aqua tenuior. Hic etiam ether, qui purus aer dicitur, 5 nominatur, et perpetuo splendore letatur. De hoc angeli corpora sumunt, cum ad homines missi ueniunt.

De eodem uulgare.

Lo fogo, che uiene scripto el quarto elemento, e dicto fouco quasi che non genera. E destendesse quasi fin al fondamento1 10 e questo e tanto plu sotille del aere, quanto 1 aero e plu sotill de l aqua. E questo uiene ancho denominato ether, che tanto se a dire quanto puro aere. E resplende continuamente cun perpetuale splendore. E gi agnoli prende corpo dal dicto ether, quando uegneno da deo mandati agi homini che sono in questa 15 presente uita.

lxiij. De septem planetis.

In hoc sunt stelle .vij. Singulis circulis contra mundum feruntur, et ob uagum cursum planete, idest eratione, nominantur. Hec immensa celleritate firmamenti, ab oriente in occidentem raptatur, et tamen naturali 20 cursu contra mundum ire comprobantur, sicut musca, sed in rota molendini circumferetur, ipsa tamen proprio motu contra reuolutionem eius ire uidetur. Hec uero sunt inferius propter obiquitatatem (sic) signiferi uagantes, 23 radiis autem solis prepedite, anomale, idest retrograde, idest stationarie fiunt.

1 C. LXVII. De Igne - 2 Ignis quartum Elementum gignis dicitur. A luna - 3 aëre 4 aër tenuior: aqua terra rarior. Hic et Aether, quasi purus aer dicitur, et — 5 laetatur. — Angeli — 18 C. LXVIII. De Planetis. 17 In hoc septem stellae singulis - 18 Planetae, id est, erraticae Hae celeritate 19 Oriente Occidentem rapiuntur: Tandem 20 musca si - 21 circumferretur, videretur. Haec nec inferius nec superius propter obliquitatem 23 praepeditae, anomalae,

-

vel retrogradae, vel stationariae fiunt.

1 In margine, d'altra mano si legge: „irma“; e cosi la parola „fondamento" vuol correggersi in firmamento“.

Zeitschr. £ rom. Phil XVIIL

5

De eodem (sic) planetis.

In questo sonno vij. stelle, e ciascuna cun proprio circulo era portata contra[f. 22v.]el mondo, et per lo uago corso sono eratione denominate planete. E queste per la grandissima celleritate del firmamento se sforçano d andare da oriente in occidente. Ma nientemeno per lo natural corso sono comprouate d andare contra del mondo sicome mosca, ma in la rota del mollino sono menate in cerco, ma esseno cun proprio mouimento contra la reuolutione d esso pare che uada, et esse mo 10 de sotto, mo de sopra uagando per la tortura di quella che porta li singni, et inpacciate per li radij del sole, deuentano animali, cio senza regula, ouero che retornano in retro, o uero e stationarie, cio che stano.

15

.lxiiij. De luna.

Luna est primus planetarum, et minima stellarum, sed ideo maior cetes uidetur, quia proximior terre in primo circulo fertur. Huius corpus est globosum, natura igneum, sed aqua promixtum, unde et proprium lumen non habet, sed in modum speculi ex sole illuminantur, et ideo luna, quasi lucina, idest a luce natam (sic) nominatur. Quod autem quasi nubecula 20 in ea uidetur, ea aqua natura creditur, dicitur autem, quod si aqua permixta non esset, terram ut sol illustraret, immo ob uicinitatem maximo ardore uastaret, globus namque eius multo terre est amplior, licet ab altitudine sui circuli uideatur uix modij fundo maior. luna ea partem lucet, qua soli est oposita, ea autem parte obscura, qua a sole est aduersa, 25 a sole uero longius remota lucet tota, non enim crescit, nec imminuitur, sed obiecto terre, lumine, quod a sole accipit, uiduatur. Hec licet cotidie uiolencia firmamenti ab oriente in occidentem feratur, tamen contra mundum nitens, omnia çodiaci signa .xxvij. diebus peruagatur, circulum autem suum .xix. annis perambulare afirmatur.

[blocks in formation]

La luna s e el primo planeto, et e la plu minima de stelle, ma percio appare magiore, perche la e plu proxima alla terra era portata in circulo, lo corpo de questa e globoso, cio e releuato de natura de fouchi, ma permisclato d aqua, unde non 35 a proprio lume, ma in modo di speculo e illuminato, et in percio luna si e dicta si come lucina cio e che e denominata da la luce. E che se, sicome se neuuleta pare che se ueggia 38 in ella, credesse che sia per natura d aqua, e disesse che se l

14 C. LXIX. De Luna.

proxima terrae 17 permixtum, 18 habet. Sed

[ocr errors]

-

Et

Imo

19 nata 20 aquae

22 terra

[ocr errors]
[blocks in formation]
[merged small][ocr errors]

illuminatur. 21 illustraret. 23 Luna

creditur. Dicitur enim si
ob altitudinem circuli sui vix videatur
parte 24 opposita. Ea

[ocr errors][merged small][merged small]

parte est obscura, aversa est, licet tota sit, tamen crescit, nec minuitur, 26 obiectu terrae, Haec quotidie violentia 27 Oriente

[merged small][merged small][merged small][ocr errors][merged small][merged small][merged small][merged small][merged small]

aqua no fosse permesclata, la terra resplenderebe per la luna come fa per lo sole, ma per la uisinitate, che e cun la (sic) grande ardore guastarebe tute le chose, e percio e permisclata di natura d aqua, a cio che refrinni quel nosiuo ardore. El corpo suo, 5 cio e la magnitudine del[f. 23]la sua statura, et e molto plu ampla della terra. Auegna che per 1 altitudene del suo circulo, pare quasi per grandeza del fondo d uno piccolo uassielo. La luna luce da quella parte, da la qual e constrecta dal sole. E dala parte che sta aduersaria dal sole e obscura. E se fosse 10 posta remossa e luntana dal sole, luse tuta si come fa de nocte, non cresse, ne menima contraposto, ouero spanduto alla terra, lo lume el qual a dato el sole deuenta uidua. Et auegna che questa per força del firmamento continuamenti sia portata da oriente ab (sic) occidente, niento meno contr al mondo intra 15 tutti li singni del codiaco per .xxvij. die peruage ça si demostra, e si come se troua ua per .xix, anni.

.lxv. De signis lune.1

Luna quarta si rubeat flamis ab euro acceptis uentos ostros diuidit, si in summo corniculo maculis nigrescit pluuiale mense ostendit exordium, 20 si in medio plenum serenum.

De eodem.

Se la luna quando s e quarta se mostra rosa (sic), cun flame tollete da euro demostra uento al ostro. E se en lo cornessello de sopra deuen negra de macle, mostra che co25 mençamento del mese si de esser plouioso, e se se mostra negra in lo mezo, mostra pleno e perfecto sereno.

.lxvj. De mercurio.

Secundus planetarum est Mercurius, qui et stilbor, forma globosus, natura igneus, lunam magnitudine uincens, lumen a sole accipiens, signi30 ferum .cccxxxvij. diebus percurens.

De eodem.

Lo segondo delli planiti si e Mercurio, che altramente uene dicto stilabor, in sua forma e globoso, cio e releuato, e pictorudo, et e de natura di fuoco maiore dela luna, e tolle el lume dal 35 sole, e chore et per segni .cccxxxvij. di.

[merged small][merged small][ocr errors][merged small][merged small][ocr errors][merged small]

1 Il sudd. cap. forma parte del Cap. LXIX del testo intitolato: ,,De Luna".

« PrethodnaNastavi »